
06 juny Aplicació del canal de denúncies al sector joier i rellotger
La Llei de Protecció de l’Informant (Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció) ha entrat en vigor el 13 de març. El punt més rellevant és que estableix en alguns casos l’obligació de crear un “canal de denúncies“. Algunes caracterísiques d’aquests canals de denúncies:
- Ha de permetre denúncies per escrit i orals, que s’han de gravar.
- Ha d’admetre denúncies anònimes.
- El canal s’ha de publicar a la pàgina web corporativa.
- S’ha de disposar d’un llibre de registre de denúncies rebudes.
- Hi ha d’haver un responsable del canal i el procés de gestió de les denúncies ha d’estar regulat.
- Ha de garantir la confidencialitat i el principi de no represàlies contra el denunciant, i les dades personals del denunciant s’han de suprimir passats 3 mesos de l’entrada de la denúncia.
La implantació s’ha de fer fins el 13 de juny per a les entitats jurídiques del sector privat amb 250 treballadors o més. O fins al 1 de desembre per a aquelles amb menys de 250 treballadors.
Quines empreses del nostre canal queden afectades?
- Aquesta normativa és clara en el sentit que, en el nostre sector, és obligada a les empreses amb més de 50 treballadors.
- Els autònoms que no assoleixin aquestes xifres queden totalment exempts.
- Però la llei sembla afectar a totes les persones jurídiques restants del nostre sector, fins i tot les que tinguin menys de 50 empleats, ja que segons indica la nova norma, s’inclouen ja que estan dins de l’àmbit de les mesures de prevenció de blanqueig de capitals:
Article 10. Entitats obligades del sector privat.
Estaran obligades a disposar d’un Sistema intern d’informació en els termes previstos en aquesta llei: a) Les persones físiques o jurídiques del sector privat que tinguin contractats cinquanta o més treballadors. b) Les persones jurídiques del sector privat que entrin en l’àmbit d’aplicació dels actes de la Unió Europea en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció del blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme, seguretat del transport i protecció del medi ambient a què es refereixen les parts I.B i II de l’annex de la Directiva (UE) 2019/1937.
El dubte que queda en aquest estadi d’aplicació de la norma és si es podria aplicar per analogia un principi del Reglament de Prevenció de Blanqueig de Capitals (a la pràctica, les empreses del nostre sector queden exemptes de gairebé totes les obligacions de la Prevenció de Blanqueig de Capitals si facturen menys de 2.000.000 €, tenen un balanç no superior als 2.000.000 €, i no tenen més de 9 empleats) per lliurar a les empreses més petites. Però de moment no sembla ser el cas, o sigui que cal posar-se a l’escenari més restrictiu: que tota empresa jurídica haurà de tenir aquest canal implementat.
En tot cas, si la vostra empresa té més de 50 empleats, o si té forma de persona jurídica, hauríeu de preparar ja la implementació d’aquest mecanisme de denúncia interna. Consulteu als vostres experts en Prevenció de Blanqueig de Capital; molts d’ells ja han desenvolupat la manera més còmoda de fer-ho, que és una aplicació informàtica adaptada a aquesta nova llei. En cas de que necessiteu alguna idea de quines poden ser aquestes plataformes, podeu adreçar-vos al Col·legi, on us facilitarem dues d’elles.