Malauradament, el sector de la joieria, rellotgeria, orfebreria i gemmologia està sotmès, amb uns altres sectors específics (financer, immobiliàries, casinos, notaris, cases de subhastes, asseguradores) a una norma específica: el Reial Decret del 2005 (RD 54/2005), que va fer que totes les indústries i els comerços amb venda de joieria, metalls preciosos i pedres precioses estiguin obligats a complir uns estrictes requeriments legals en el tema de Prevenció del Blanqueig de Capitals.
Per a garantir el seu compliment, el Ministeri es va dotar d’un organisme anomenat “SEPBLAC” (Servicio Ejecutivo de Prevención del Blanqueo de Capitales). Durant els primers anys aquest organisme es va focalitzar en el sector financer; però des de mitjans del 2009, va començar també a inspeccionar altres sectors, entre ells el sector de la joieria, amb multes que poden arribar fins als 600.000 €).
Al 2010 l’anterior normativa ha estat renovada per la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de Prevención del Blanqueo de Capitales y de la Financiación del Terrorismo. El 2014 es va aprovar el seu Reglament, que aporta una novetat molt important i beneficiosa pel sector, aconseguida per la pressió del JORGC: per al 90 % d’empreses i professionals s’ha aconseguit que quedin exemptes de la majoria d’obligacions que ens posava la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capitals. Les empreses amb menys de 10 empleats i amb una facturació o actius inferiors a 2 milions d’euros:
I per a les empreses amb menys de 50 empleats i una facturació inferior a 10 milions d’euros, desapareix l’obligació de constituir l’organisme de control.
Podeu trobar la llei completa del 2010 clicant aquí.
Podeu obtenir el reglament del 2014 clicant aquí.
El Reglament estableix diferents requisits o obligacions formals en funció de la dimensió del subjecte obligat.
Aplicació de la Llei per a les “petites empreses” (menys de 10 empleats i de dos milions € de negoci o balanç).
Queden exceptuades de les següents obligacions formals, que sí tenen les restants empreses:
Però això no significa que aquestes “petites empreses” no hagin de complir amb la Llei del Blanqueig, és a dir, se’ls eximeix de complir certs procediments i formalismes però no amb la Llei. I per tant tenen encara les següents obligacions:
Aplicació de la Llei per a la resta de subjectes obligats.
El canvi més fonamental del Reglament és que el programa de prevenció ha de basar-se en un criteri de risc. Això significa la necessitat de disposar de:
D’altra banda, el Reglament desenvolupa, concreta i reforça les mesures tant en l’estructura i organització interna de l’empresa (Representant i OCIC) com en els procediments de control intern (Manual de Procediments) que ja existien anteriorment.