Història del Col·legi

Els antics gremis d’Argenters

Tradicionalment, la representativitat del sector havia residit en diferents gremis, bàsicament de caire territorial: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Terrassa, Sabadell, Manresa, Baix Ebre/Montsià i Reus. Durant la 1ª meitat de la dècada de 1980, aquests es van agrupar a la Federació Catalana.

Però, de fet, la història dels Gremis d’Argenteria és molt més antiga. El gremi dels argenters de Barcelona és dels més antics obtenint ja, el 17 de maig de 1381, la concessió d’un privilegi per part de Joan d’Aragó.

Alguns autors i fonts per aprofundir en l’època gremial fins el segle XVIII:
– Armari-arxiu de l’Ofici i Confraria dels Argenters de Barcelona (arxiu de l’abadia de Montserrat)
– Llibres de Passanties del Col·legi d’Argenters de Barcelona (Arxiu Històric de Barcelona)
– Miquel González i Assumpta Gou, per al Gremi d’Argenters de Barcelona
– Santiago Alcolea Gil i Núria de Dalmases, per a l’orfebreria catalana
– Cristina Esteras, per la marca de contrast a Barcelona

Un bon resum de fonts i de temes es pot trobar a l’excel·lent treball de fi grau de 2013 de Sara Gutiérrez (“L’orfebreria barcelonina a l’entorn del 1700“).

En molts aspectes, la professió de joier i el seu control organitzatiu han perdurat fins els nostres dies. Des de 1401 fins el 1705 el Principat es regia per unes Reales Ordenanzas que, entre altres temes, regulaven l’accés a la professió; un aspecte essencial pel control de la qualitat, però també per al control de la competència i de la producció, era el procés necessari per a ser reconegut com a mestre i membre del Gremi. L’actual Col·legi demana uns requeriments, però a l’època gremial aquest control era molt més rigorós. En primer lloc, es requeria ser aprenent (“passant”) durant força anys al taller d’un mestre. Passat aquest període, havia de fer un examen que si aprovava, es convertia per fi en “mestre” i per tant en membre del Col·legi. Fruit de la recopilació d’aquests examens, van néixer els Llibres de Passanties del Col·legi d’Argenters de Barcelona, que en 7 toms recullen cada examen des del segle XVI al XIX juntament amb altres dades. De fet, la figura de l’aprenent es va mantenir a Catalunya fins ben entrada la segona meitat del segle XX.

Com a Gremi, el Gremi d’Argenters de Barcelona havia de contribuir a la defensa de la ciutat de Barcelona mitjançant les milícies ciutadanes anomenades La Coronela, i així van lluitar al setge de Barcelona de 1714.

Un altre aspecte amb el qual l’actual Col·legi manté un punt de contacte amb els antics gremis és el contrast de metalls. Ja durant aquestes èpoques antigues dels Gremis, les peces havien de portar, com avui encara es fa, el contrast o marca de garantia de la llei (puresa) del metall. És a dir, que les peces eren punxonades pels cònsols de la confraria amb una marca específica de la població. El Laboratori de Metalls del JORGC encara realitza aquest marcatge amb el seu punxó C-2.

El pas dels Gremis als Primers Col·legis, i la seva extinció

Ara bé, amb el decurs dels segles, l’aplicació de les ordenances i normatives es relaxà. El 28 de febrer de 1730 es promulga una Real Pragmática que regula les lleis del metalls i que a la pràctica perjudicava el sector perquè no permetia vendre les lleis anteriors. Cap al 1731 els Diputats del Gremi de Barcelona envien al Rei uns memorials en els que denuncien:

“La lamentable introducción de diferentes Artífices sin examen ni aprobación, que trabajan en Los lugares del Principado las obras de oro y plata, en contravención de las Ordenanzas que desde 1401 hasta el 1705 había obtenido dicho Gremio para el mejor régimen y acierto en el Gobierno de su Comunidad y perfección de las manufacturas de ambos Metales, en que habían sido por su habilidad, el esmero de la Europa”.

En resposta a això, per fi el 8 d’agost de 1732, Felip V atorga Real Cédula a la Congregación, Colegio y Arte de Plateros de Barcelona. On es regula l’ofici i les lleis dels metalls. La Cedúla de creació del Col·legi, Felip V la signa a Sevilla.

Posteriorment, Mataró 1772 i Reus 1774 seguiren a Barcelona i obtingueren Col·legi propi. Un document força interessant és precisament el de la “Real Cédula que su Majestad manda observar a todos los Plateros de la Villa de Reus” (1774), que va permetre la creació del col·legi reusenc i que permet testimoniar la forta importància del sector plater a aquesta localitat des de fa segles. És força interessant veure la normativa per a definir el treball dels aprenents i el seu pas a mestres.

Nous gremis al segle XX

A diverses localitats de Catalunya es van reconstruir uns nous gremis, sense el caire monopolístic i controlador dels antics, com a forma associativa i de defensa comuna. També afavorien l’activitat social, amb tradicions com el Sopar de Sant Eloi i la cantata dels “Goigs de Sant Eloi”, del qual us en podeu descarregar un del 1968 per cortesia d’un dels anomenats “deixebles de Sant Eloi”, el Sr. Emili Armengol.

Els diferents Gremis van crear la Federació Catalana de Joiers, Orfebres i Rellotgers, a inicis de la dècada de 1980, per a coordinar mínimament la seva actuació i tenir un marc més general d’acció. Una de les seves grans tasques va ser la creació de l’Escola de Joieria, que va tenir lloc el 5 de març del 1992, presidida per l’aleshores President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol i Soley.

A principis de 1999, la negativa situació econòmica del moment va obligar a examinar possibles elements de recuperació i, en aquest punt, va sorgir la idea d’un Col·legi Oficial.

Durant la resta de 1999 es presentà la iniciativa als diferents Gremis de Catalunya, que la van acceptar per unanimitat a l’Assemblea General de la Federació Catalana de Joiers, celebrada a Tortosa el 20/06/99.

En el cas del gremi de Barcelona, el gremi de joiers i el gremi de rellotgers es van fusionar al 1979 en el Gremi de Joiers, Rellotgers i Argenters de Barcelona. Podeu descarregar-vos la primera pàgina dels seus estatus (1979), així com la seva inscripció al Registre d’Associacions i d’Organitzación de Comerciants de la Generalitat de Catalunya al 198

inauguracio escola 1992-mar-05

De la Federació a l’actual Col·legi

A partir de l’any 2000 s’engegà tot un procés de reunions amb els representants dels grups polítics parlamentaris. Aquest procés culmina amb l’aprovació per part del Parlament de Catalunya el 27 de juny de 2001, de la Llei 12/2001 de 13 de juliol de Creació del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya, amb la participació de tots els representants dels Grups Parlamentaris.

Aquesta nova llei reconeixia les peculiaritats professionals i legislatives del nostre Sector i la necessitat de crear una eina per ordenar-les adequadament i amb projecció de futur.

En data 01/07/01, a l’Assemblea General de la Federació Catalana de Joiers, celebrada a Terrassa, el Gremis varen recolzar unànimement la iniciativa. I, en compliment de la Disposició Transitòria Primera de la dita Llei, tots els Presidents dels Gremis varen facultar a la Junta Directiva de la Federació per tal que constituís la Comissió Gestora, creada el 15 d’octubre.

Aquesta es va abocar en donar a conèixer el nou Col·legi en reunions presencials amb els membres del sector, informació als mitjans de comunicació i publicitat als principals diaris catalans. Així, el juliol del 2002, els mitjans tècnics del Sector, amb una enquesta absolutament neutral, van publicar que el 95% de tots els professionals del Sector a Catalunya coneixien l’existència del Col·legi, un 85% estaven d’acord amb la seva creació i un 85% havia rebut notificació per col·legiar-se’n.

El moment culminant del naixement de l’actual Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) van ser les primeres eleccions, i la seva assemblea de constitució l’octubre de 2002. El primer President del JORGC va ser el Sr. Joan Oliveras i Bagués.

La nova forma col·legial estava orientada a afrontar problemes endèmics com l’intrusisme, l’economia submergida, les pràctiques incorrectes, etc., però també a adaptar el sector a la dinàmica dels actuals mercats i la defensa dels professionals que integren i honoren una professió digna i meritòria.

assamblea_creacio (2)

Els integrants de la 1ª Junta de Govern, a l’Assemblea de Constitució del JORGC (octubre 2002). A la tarima, el primer President del JORGC, Sr. Joan Oliveras i Bagués.

assemblea_creacio2-b-2

Assemblea de Constitució del JORGC (octubre 2002).

dsc_0115

Visita al Parlament de Catalunya dels càrrecs polítics i de l’equip del JORGC.

jorgc2012086

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas, i el President del JORGC, durant el Sopar de Celebració del Xè Aniversari  i dels  Sants Patrons (12 de desembre 2012, Hotel Mandarin Oriental Barcelona).

Una de les entitats fundacionals que es va integrar en el si del Col·legi en el seu acte fundacional va ser l’Asociación Profesional de Gemología (l’antiga Asociación Española de Gemología -AEG- fins el 1999). Aquesta Associació tenia una llarga trajectòria, ja que va aparèixer el 1963 com la primera institució gemmològica de l’Estat, i va expedir els primers títols de gemmòleg de la península. El seu Laboratori, també reconegut i oficialitzat per CIBJO i la Cambra de Comerç de Barcelona, va ser la base de l’actual laboratori gemmològic del Col·legi.

A les segones eleccions, fetes el 2006, va guanyar la llista encapçalada pel Sr. Damià Matamala i Garrós.

Damià Matamala i Garrós, President de la 2ª Junta (2007-2011).

Les terceres eleccions van tenir lloc entre abril i juny del 2011, quan va ser proclamada la candidatura encapçalada pel Sr. Francesc Fayos i Basseganyes. Aquesta nova Junta va engegar la seva activitat amb data 15 de juny de 2011.

Francesc Fayos i Bassaganyes, President de la 3ª Junta (2011-2016).

Les quartes eleccions van ser convocades a principis del 2016. El 21 de març va ser proclamada guanyadora de les mateixes l’única candidatura presentada, encapçalada pel Sr. Alex Riu i Oró, que va celebrar la seva primera Junta el dia 18 d’abril del 2016.

 

El 2020 es van convocar les eleccions a la 5ª Junta, a les que novament la candidatura presidida per Àlex Riu i Oró va ser la guanyadora, amb 19 membres. Podeu veure la composició de l’actual Junta clicant aquí.

 Alex Riu i Oró, President de l’actual Junta (2016).